sábado, 17 de enero de 2009

cròniques des de frankfurt

Avui es tracta d'un dia agredolç. Dolç per la nova aventura que ha de començar (oju, ara sí que em començo a cagar! però tot anirà bé, no pot sortir d'una altra manera). Agre perquè són moltes coses les que deixo a Barcelona. A Catalunya. A Espanya. Són coses intangibles, d'existència espiritual. No es poden tocar, no es poden veure, però sí que es poden sentir.
El que he viscut aquests dies, tant de forma organitzada (digui's sopar del dissabte) com de forma inesperada (digui's desplaçaments de pares d'amics, germans, amics... per dir-me adéu... tant al futbol com a l'aeroport). Són coses que ja sabia que tenia, però és quan saps que les tindràs lluny i menys accessibles que normalment quan de veritat les valores al màxim i les agraeixes. Així que, ara sí per última vegada, us en dono les gràcies.
En fi... ja sóc a l'aeroport internacional de Frankfurt, a 2 hores i mitja de marxar cap a Singapur (arribo a les 18:20h... es comenta que s'ha vist un Tiguan camí d'Alemània). Ara m'espera una llarga tirada d'avió. Havia d'escollir entre passadís i finestra, és a dir, entre estirar les cames amb plena llibertat sense molestar a ningú o disfrutar d'un punt de recolzament per les llargues migdiades que m'esperen. He optat per haver de molestar al company/companya.
El dia d'avui a Frankfurt ha estat grisot, fredot... una mica lletjot! Es tracta d'una ciutat amb alguns racons amb cert encant però que, de no existir, ningú trobaria a faltar.
Avui ja he començat a fer gala del meu anglès. Porto tot el dia dient "sí" i "no" a preguntes que encara ara no sé quines eren. Però, de moment, fins aquí hem arribat. O sigui que suposo que les respostes, fins ara, del tot encertades! Això sí... he dinat en un restaurant que no disposava de carta en anglès. O sigui que, segur de mi mateix, m'he demanat un Geschnetzeltes "Züricher Art" mit frischem Gemüse an Spätzle, Salat. Que vindria a ser una espècie de porc amb salsa de xampinyos, mesclat amb uns espaguetis densos i bròquil i pastanaga. Amb la meva copeta de Riesling.
Bé... ja us mantindré informats en quan torni a disposar de connexió a Internet.
Una gran abraçada.

11 comentarios:

Gerard dijo...

Ooooooooooooohhhhhhh!!!!

Prímeres línies del nostre Willy Fog!! Celebro que el trajecte començi bé rei, ja veuràs com a prtir d'aquí tot rodat. Que cabrons no fer una carta només en alemany? Bueno espero que almenys estigués bo...

Per aquí tot igual, el barça va tornar a guanyar 5 a 0 en una nova exhibició... Impressionant...

Jo estic estudiant amb el grandiós Makuto (x cert les tarifes de WiFi a Alemanya baratetes no?) al despatx de sons pares i aquí passarem el dia.

Per cert!! Molt gran, ahir al tornar del aeroport vam adelantar l'autocar del Girona, molt maco eh! cantón, si, però maco. El Marc va pitar però la majoria estaven sobant...

Bé guapo, espero que tot segueixi igual de bé fins el final del trajecte. Espero rebre noves notícies des d'allà on siguis.

No oblidis que els que estem aquí a BCN pensem molt en tu ok??

Un petonás!!!!!!!

Gonzo dijo...

ORTEGAAAAAAHHH!!!!! ja m'he fet un blog només per seguir el teu, m'hauràs d'estar agraït, que ja saps que aquestes coses no m'agraden gens...:p

M'alegro força de que de moment les coses et vagin bé, encara que penso que "The Hardest Part" arribarà amb el dia a dia, pero prent-ho amb sentit de l'humor (més que res xk crec k no ho sabries fer d'una altra manera)

Una abraçada molt forta. A partir d'ara ja si que estaré en tot el que facis per aqui, suposo, que aquests dels blogs em diran algo cada cop que actualitzis, una abraçada molt forta, cuida't!!!!

Un petó, PUTAAA!!!!

pare de la criatura dijo...

Com a "pare de la criatura" us dono las gràcies a tots els que vareu venir a l'aeroport de Girona a hores intempestives. Ens vareu fer el doloros moment de l'adéu molt més suportable. Gràcies de tot cor...i també per estimar al Jordi com ho demostreu. SOUS COLLONUTS¡¡
Acabo de parlar amb ell i ja ha arrivat a Australia. Tot bé.
Petons a tots i totes.
Joan

jordi dijo...

ja sóc a Perth!!!!!
Un petó ben gran a tots :)
ja actualitzaré en condicions

Juanjo dijo...

Hola, Jordi te recuerdo que tu KANG-TOUR es un poco de todos los que nos quedamos aqui, ya que gracias al blog creo que compartiremos tu aventura, espero que a ti te sirva para sentirte arropado por la gente que te apreciamos.

PD. Mi patria son mis amigos.
Alfredo Bryce - Escritor

Hasta pronto
Juanjo

Gerard dijo...

Al pare de la criatura, li diré que va ser un plaer acompanyar-los en aquells moments a Girona. Ens estimem molt al Jordi, si, però és que el nano es fa estimar...

A la criatura li diré que celebro que ja estigui més a prop, que espero que estigui bé, que no accepti carmels de desconeguts però que accepti el que sigui de desconegudes.

Muaaaaaaa

Antonio CLIMEGA dijo...

Hola Jordi, pásame los planos de........joder que estas en Australia, weno tio pues ya sabes si lo del vino no se te dá bien yo he visto que por esas tierras con un machete y un gorro con dientes de cocodrilo te las puedes apañar. Espero nos mantengas informados de como te va, y recuerda, no quiero ver en las noticias "Emigrante hispano con una caja de condones y los hojos salidos de las órbitas, encaramado a un eucaliptus detrás de un indefenso koala", noi que te vaya bonito, abrazos de un amiguete.

Marc dijo...

yeeep!

graan caravana de despedida fins a girona! pero la proxima vegada, a poder ser, surt desde barna i per la tarda, capullot!!!! crec ke el perez encara no s'ha enterat des d'n vas sortir.. jajajaja!

Moolt gran la trucada inesperada dahir a les 2,15 de la nit... tu el k vols es k jo no dormi, eh?? xo bueno, nem al que realment es important; ja t'has torrat? k tl el partit de 'soccer'? l'habitació way? t'ha atropellat algun tricicle? vaaa... volem actualització yaa!!

una abraçada a tots, sobretot al pare i la mare de la criatureta!

MUASS

anna dijo...

ei!!!!! aqui Vilafranca..... que sàpigues que estem tots pendents de tu...i que ho estarem durant tot l`any que seras fora... jejeje que et pensaves... un petunas i ANIMO VALENT!! ara toca disfrutar...

Anónimo dijo...

M'alegro moltíssim que hagis arribat sa i estalvi a Australia, tenint en compte el teu “gafe” amb tot lo que funcioni amb electrònica.
Per l’oficina ja se’t troba a faltar i tenim ganes de que expliquis les teves primeres aventures, però deixa tranquils els Koales i els Cangurs, que segur que ara que has arribat s’extingiran.
Que disfrutis moltíssim per que t’ho mereixes.
Una abraçada!!
Alexis
P.D: Marc t’enviaré un cobrador del frac, em tens que tornar els 13 cèntims que et vaig donar d emes en la transferència.

Rauxa dijo...

Jordi, com pot ser que per aquí es comenti que ja has arribat sa i estalvi i encara no hagis penjat el vídeo del remolí d'aigua invertit. Estic indignat per la falta de compromís que tens envers els seguidors d'aquest blog, volem notícies ja. Tot i això molt content de saber que ja estas d'una peça a Adelaide.

Abraçada.