jueves, 8 de octubre de 2009

FELICITATS PAPA!!!!!


Tampoco se va a tratar de convertir eso es una página solamente de felicitaciones, y pretender crear escritos lacrimógenos cada poco... pero es que:

1) La mayoría de cumpleaños de mi gente se acumulan entre octubre-noviembre-diciembre.
2) A veces, la ocasión, lo merece.

Hoy cumple años mi padre! Y hoy tendrá una celebración especial, pues está caminando acompañado de su soledad, de sus pensamientos... y a veces eso es la mejor compañía que uno puede tener en ciertas ocasiones. Me gusta el paralelismo, porque este año yo también celebraré mi cumpleaños en mi soledad, viajando. El hecho de que comparta esa misma experiencia conmigo me acerca ya un poco más a casa...

Sea como sea, FELICIDADES! Muchísimas felicidades. Muchos años de felicidad para ti, papá, y todos ellos, después de ese paréntesis australiano, los compartiremos juntos.

Te quiero.

4 comentarios:

Rauxa dijo...

Feia temps que no escribia, segurament per mandra però bé que aquesta ocasió s'ho mereix. Així que jo també felicito el Pare de la criatura i aprofito ara que està de peregrinació per fer-li una petita recomanació de pelegrí a pelegrí. Quan arribis a Santiago no paris i arriba't fins a Finisterre, tothom comenta que val molt la pena per fer el colofó del viatge, sinó potser te'n arrepentiras durant molt temps, cosa que en a mi em passa.

Canviant de tema, la setmana vinent estrena d'Ingair a primera divisió, nervis molts, ganes més. En tot cas si la cosa funciones a primera, cosa que dubto molt, confirmaria que l'equip funciona millor sense tú, tot i que no riem tant (t'ho has de pendre amb ironia això que dic).

Parlem aviat, forta abraçada.

TIETA LOLA dijo...

No sé com felicitar al meu peregri preferit i com té el movil desconectat des de aqui li envio molts petons de part de tots per si llegeix el blog.Pensem molt amb les teves caminatas i sabem que tú
ho aconseguirás.
MOLTS ÁNIMS i a veure si rebem noticies fresques.

Cosineta dijo...

Cosinet!!Quant de temps!Fa mil que no escric. A l'estiu sense Internet i treballant tot el dia i ara...ara massa excusa no tinc però es veritat que he anat de bòlid. Tot i això estic enterada de tot que aquí la família és molt informadora.
Aprofito per fer un parèntesis i:

Felicitats Tiet Joan!!Hem intentat contactar amb tu però no tenies el mòbil connectat. espero que la caminata estigui sent suportable. Tornaràs fet un figurin!!

Bueno nen que ja queda menys perquè et deixis caure per aquí. Veig que els festes i més festes continuen. ben fet, això no ha de faltar mai.
Un petonas gegant i prometo escriure més sovint!Però aquesta no es una promesa com la de venir-te a veure, aquesta és més de fiar, tot i que saps que m’hagués encantat venir però ni el temps ni l'economia ho permetien. un petonet gegant!!

pare de la criatura dijo...

Gracias, Jordi, seré hoy breve porque me espera la tercera etapa del Camino y dentro de poco amanecerá (aqui sale elsol casi una hora mas tarde que en Barna)y hay que salir.
Como hoy "no toca" escrito lacrimógeno, me voy a reprimir..
Solo que yo tambien te quiero mucho y espero con ansia tu llegada.
Bien por el contador que has puesto en el blog!
Petons

Gracias a Ricard por sus ánimos, a la tieta Lola, la cosineta y los que me han enviado los correos de felicitacion.

Por cierto,tieta Lola y cosineta, enviadme vuestros mails porque no los tengo a mano, para poderos informar de mi peregrinación.

Para quien me haya llamado al movil, que sepa que, siguiendo los pasos de Jordi, se me ha muerto, por la tormenta que me cayo encima el primer dia del Camino. Así es la vida.

Besos a todos.