happy australian day

Avui tots som una mica australians! Avui és l'Australian Day, el que vindria a ser el dia de la Hispanitat a Espanya. Tothom treu banderes australianes el carrer... tothom fa barbacoes... però aquí tot és més cool i menys hortera. Bé, menys hortera no, però sí més cool.
Com molt bé sabeu, ahir vaig abandonar el Hostel de Glenelg, Adelaide, per anar fins a McLaren Vale, la zona on viuré pròximament. Havent dinat vaig agafar un tramvia direcció Adelaide (un tramvia de l'època, molt guapo) per just després agafar un tren cap a McLaren. A mig camí em va trucar la Melissa, una noia americana que està vivint allà, per dir-me que si volia podíem anar junts al tren. I a mi, com que qualsevol plan em va bé, vaig acceptar. I sort... perquè resulta que el tren no arribava fins a McLaren, sino fins un poble a 15 Km, i després havia d'agafar un autobús de línia que ahir, per ser diumenge, passava cada 2 hores (i acabaca de marxar). La Melissa em va oferir, per tant, d'anar a casa seva, juntament amb dos dels tres argentins, i passar allà la nit. I així ho vaig fer... també vam trucar a l'Ivan, el tercer noi argentí, que viu a uns 20Km d'aquí, perquè vingués. Vam sopar pizzes i vam anar a dormir, jo a un còmode sofà.
Ja l'endemà (avui), l'Ivan i jo ens hem llevat a ritme dels teletubbies, uns dibuixos animats que si te'ls mires en català carden fàstic però si te'ls mires en anglès, aprens anglès. I ens hem acostat a una botiga a 20 minuts caminant, vorejant el mar mentre una petita barrera de corall s'ha deixat veure. Aquesta botiga tenia una particularitat, i és que a fora tenia un cartell del tipus benzinera... però amb preus de birra (veure cartell). Es veu que aquí el preu del barril fa variar el preu de la birra jeje (veure foto). Un cop arribats a casa, el Nick (el "casero") tenia la barbacoa en marxa. En Nick és un tio molt enrollat que ens ha acollit a l'Ivan i a mi i ens ha convidat a menjar, juntament amb els altres argentins i l'americana, així com uns amics seus bastant particulars, la típica barbacoa australiana. És un home feliç, que vesteix sempre camisa hawaiana, i que té una planta que rega i cuida cada dia (veure foto). I bé, ens hem posat les botes de menjar, vi i cervesa. Aquí la gent no té l'hàbit de menjar entaulats, i són bastant porcs. Ha resultat bastant curiós.
Per la tarda, havent dinat, ens hem posat a veure una pel·lícula (El Gran Lebowski) en anglès, òbviament. És aleshores quan he decidit ensenyar-los el que és una bona "siesta española", i m'he regalat una horeta i mitja de plaer. Acabada la migdiada, hem enfilat cap a la platja, on uns policies controlaven que la gent no hi entrés alcohol. O el que és el mateix, hem hagut de fer mitja cua per tornar el vi a casa. La platja estava bastant bé, sota un sol bastant potent (de moment només tinc cremat el clatell) i unes onades bastant jatxondes. Hem pogut observar com uns nens teenagers es barallaven fins a partir-se el nas (en ma vida havia vist tanta sang), el qual ens ha amenitzat bastant la tarda, i com un altre noi ebri perdia l'equilibri i queia perillosament a unes roques. Un fart de riure...
Acabada la tarda, m'he hagut de començar a plantejar on passar avui la nit... perquè a on estava, Christies Beach, no m'hi podia tornar a quedar. Al final resulta que no serà fins demà que el meu "jefe", a partir d'ara winemaker, es farà càrrec de mi. Així que l'Ivan, el nano argentí que dorm amb la dona grassa que va batejar com "ese lechón", m'ha ofert la possibilitat de plantejar-li a la seva "casera" si m'hi podia quedar. Així que l'hem anat a trobar a un bar de McLaren Vale, m'he presentat i he començat a resultar simpàtic i agradable per tal de que ella mateixa em plantegés la possibilitat de quedar-me a casa seva. I finalment m'ha dit que sí... pagant l'equivalent a uns 15 eurillos.
Deu minutets en cotxe direcció "no res" ens han portat a la casa on viu aquesta dona. És una casa lletja, com totes les d'aquí, amb una moqueta molt antihigiènica, i unes tres habitacions. El lavabo fa una olor rara i resulta tot bastant desagradable. Però hi estic bé, i només serà per passar-hi aquesta nit. Una cosa que m'ha fet gràcia és que l'Ivan s'ha d'encarregar d'alimentar un cavall que té la senyora a casa seva. És un xaval molt gafe que té ganes boges de que a casa meva hi hagi llit lliure i es pugui venir a viure amb mi i el surafricà. Ja veurem.

Demà a les 10:00h he quedat amb el meu winemaker a una cafeteria, on m'hi acompanyarà la lechón i m'hi hauré d'estar un parell d'horetes fins que donguin les hores. Un cop m'hi trobi, cap a la bodega i... ja veurem. A partir de demà, comença la segona fase, la fase dura. Però ja tinc ganes de tenir un lloc on aparcar el cul (si no ho deia rebentava) i començar a organitzar-me una mica tot.

He penjat fotos del zoo i del dia d'Austràlia d'avui.

Una abraçada!!